CLOENDA DEL VOLUNTARIAT DE VALENCIÀ

El passat dia 23 de juny es va celebrar l'acte de cloenda del programa Voluntariat pel Valencià. Potser no era el dia més idoni per reunir-nos, atés que moltíssima gent va decidir ocupar la vesprada amb els preparatius per passar la nit més curta de l'any, la nit de Sant Joan. Tot i això, a l'Ajuntament de Sedaví s'acostaren molts participants del programa que, any rere any, ens proposa Escola Valenciana, i en el qual enguany l'Escola d'Adults ha col·laborat animant el nostre alumnat a participar-hi.

La regidora d'Educació, Encarna de Miguel, oficià este senzill acte que serví per reiterar els objectius del programa i per agrair als participants el fet d'haver contribuït a dur a terme estos objectius, que són principalment, ajudar aquelles persones que volen parlar en valencià, i així defensar i recolzar la nostra llengua en tots els àmbits, tal com va ens va recordar la regidora.

Enguany l'Ajuntament ha volgut agrair a voluntaris i aprenents la seua participació amb el lliurament d'un obsequi, un bossa de pa, un objecte ben quotidià, tan quotidià com l'ús de la nostra llengua, i que ens remet clarament a un dels poemes més emotius que s'hagen escrit mai a València sobre un dels oficis més antics i bonics que coneixem, l'ofici de forner.

Per això, ens volem acomiadar del curs amb L'ofici, poema inclòs dins del Llibre de Meravelles, i amb el qual Vicent Andrés Estellés no només fa una lloança de l'ofici familiar i el seu, sinó també un cant als seus orígens, dels quals ens hem de sentir orgullosos perquè ells ens han fet com som.

L'OFICI

Lo jorn sencer tostemps sospir.
Joan Timoneda

Venies d'una llarga família de forners

i a tu t'agradaria ser forner, com els teus,

i entrar feixos de llenya, de pinassa, en el forn,

i fer el rent, en caure el dia, com el feien,

i a mitjanit anar al forn per a pastar,

creuar amb una ràpida ganiveta la pasta,

i escombrar lentament, prendre-li el foc al forn,

ficar el cap al forn, aquell infern de flames

que olia intensament als matins del Garbí,

pujar a l'alcavor, aquell calor humit.

ideixar caure el pa, aquell pa cruixidor,

i alegre a les paneres, i tripular el forn,

fer-li créixer el foc, o fer-li-lo minvar.

Tu series forner, com ho foren els teus.

I al costat del teu pare aprengueres l'ofici,

nit a nit, dia a dia, i ara en tens enyorança.

una amarga enyorança per a tota la vida

et creua el pit de banda a banda amb aquell ràpid

Senyal de ganiveta que no pots oblidar.

Allò que més t'agrada, d'on et vénen els versos,

els arraps en la carn, aquells dies salvatges

quan entraves el feixos de pinassa en el forn.

QUE PASSEU UN MOLT BON ESTIU EN VALENCIÀ!